1 adj. [LC] Que antecedeix, que precedeix, anterior. 2 1 m. [LC] Allò que antecedeix un fet i que ajuda a comprendre'l. 2 2 m. pl. [LC] Conjunt de les accions passades d'algú. Tenir antecedents penals. 2 3 [LC] posar algú en antecedents Informar-lo sobre les circumstàncies prèvies d'una situació perquè se'n formi un judici. Si voleu que opini, m'haureu de posar en antecedents. El policia ens posà en antecedents sobre l'historial del sospitós de l'agressió. 3 1 m. [FL] En gram., constituent d'una oració al qual fa referència un altre constituent, i a partir del qual delimita el seu significat o la seva referència. 3 2 m. [FS] En lòg., primera proposició d'un argument que consta de dues proposicions. 3 3 m. [MT] En mat., primer terme d'una raó aritmètica o geomètrica. 3 4 m. [MU] En mús., primera proposició del tema en el contrapunt imitatiu. 4 adj. [GL] En geol., que ha sofert un procés d'antecedència.
